De vegades et sorpren qui menys t'esperes!!

Hola noies!

Us volia comentar que ahir a l'escola a última hora vaig fer un joc per tal de repartir uns "Lacasitos" que els vaig portar d'Andorra, uns pots molt grans que hi ha. Quan els vaig dir que els havia portat això perquè era l'últim dia fins al febrer i que havia estat molt contenta i molt agust amb ells, em va sorprendre molt la resposta d'una nena. Quan jo anava dient tot això em va dir: Gràcies a tu que ens has ajudat molt i ets molt maca i nosaltres et regalarem alguna cosa també quan tornis perquè sempre ens ajudes...

Jo em vaig quedar parada perquè justament m'ho va dir la nena amb qui potser menys he fet relació. Aquesta nena té moltes dificultats de llenguatge i té (especialment) a la tutora com a principal punt de referència, per tant cada cop que jo li deia alguna cosa per corregir anava a la tutora, a mi no em feia gaire cas. Parla molt amb ella i juga molt amb els nens, amb les nenes gairebé no juga. És molt masculina, tot s'ha de dir. Potser ha sigut la nena que menys m'ha parlat i abraçat (moltes se'm tiraven a sobre algun cop), i justament l'últim dia em va marcar molt el que em va dir.

Bé, ho volia compartir amb vosaltres perquè em va sorprendre molt positivament, ja que tal i com us dic és la nena amb qui a mi em semblava que menys havia conectat i resulta que ella ha percebut que la he ajudat, que sóc maca i molt agraïda pequè els vaig portar aquest petit detall.

La reflexió que he pogut extreure és que de vegades les persones que menys sembla, són a les que més marques sense adonar-te.

Us semblarà exagerat, però casi se'm cauen les llàgrimes quan em va dir allò.

Ha estat una experiència molt positiva, espero que per vosaltres també.

Fins aviat! ;)

Treballar en equip

Bon dia, senyores!

Aquest primer període de pràctiques ja s’ha acabat! No pot ser! M’ha passat gairebé un mes sense adonar-me’n!

Avui, per acabar la setmana com cal, he anat a la reunió de programació. A aquesta reunió érem les tres tutores del curts (4t A,B i C), les mestres de les classes de reforç de català i mates i jo.

Estic molt contenta que em deixin assistir a totes les reunions d’organització de l’escola. Penso que és una oportunitat perfecta per veure diferents formes d’organitzar-se, de distribuir-se la feina, de treballar en equip...

Des de la universitat sovint comentem que hem de fer molts treballs en grup. Després d’aquesta estada de pràctiques he confirmat que ser docent comporta saber treballar en equip per sobre de tot. Les reunions de programació són com un gran treball anual que consisteix a construir de forma conjunta, encarregant tasques, l’esquelet del que serà la setmana a l’escola.

Ens veiem dilluns! Segur que amb 1000 anècdotes i experiències més a la nostra motxilla!    

Santa Cecília a l'escola

Hola noies!

Avui, dijous 22 de novembre, és Santa Cecília, la patrona de la música. Com molts de vosaltres ja sabeu, l’Escola Pia ofereix la possibilitat de cursar primària musical. Això fa que els nens tinguin molt desenvolupada la sensibilitat musical i que no els passi per alt una jornada com aquesta. Els alumnes de 4t d’E.S.O de secundària musical avui han ofert a tota l’escola un concert a la sala d’actes. M’he sentit molt afortunada de poder gaudir, juntament amb tota l’escola,  d’aquest acte.

Els nens estaven embadalits, igual que les mestres i el personal de l’escola. Els alumnes que miraven sabien que, si tot anava bé, d’aquí a no gaires anys serien ells els que tocarien en aquell concert.

Aprofito aquesta entrada per comentar-vos que és brutal veure com es dinamitzen les classes de primària musical. El nivell d’exigència que demana el professorat és molt elevat, però els nens el segueixen perfectament. És força impactant veure nens de 4t que no només dominen força un instrument, sinó que a més també dominen el cant, tenen un nivell molt alt de solfeig i saben coordinar-se dins d’una banda.

La música, igual que l’educació física o la plàstica, sovint ha jugat un papar molt secundari a l’escola. Després de veure com enriqueix i fa treballar certs valors als alumnes (constància, esforç...) penso que hauria de prendre més protagonisme a les aules i a la societat en general. 

Fins aviat noies!      

Sentint-me part de l'escola...

Bones a totes!
Penjo una actualització que és del dijous passat, però per problemes tècnics no vaig poder pujar:


Bona tarda noies!!!

Torno a escriure en el bloc perquè simplement em sento amb ganes de compartir amb vosaltres les meves experiències aquests dies que estic passant a l'escola de pràctiques, perquè estic fent més coses de les que m'esperava, participo moltíssim i cada cop estic més pròxima als meus nens i nenes.
I és que em sento molt realitzada, veig que per fi puc posar una mica en pràctica tot el que durant aquests 2-3 anys hem estat aprenent a la Universitat i que tot té un sentit a l'hora de prendre jo la iniciativa a l'aula... Perquè sí, per fi puc dir que em sento una mica mestra, doncs la meva tutora dels Pins em deixa participar moltíssim i porto fets a part de dictats, moltes correccions a la pissara d'exàmens, exercicis, ortografia, ajudo els alumnes a preparar-se exposicions en anglès, etc. Fins i tot m'ha proposat si vull preparar-me unitats didàctiques i començar a fer jo sola les classes quan vulgui, començar nous temes i tot! A més ens fan anar a totes les reunions de cicle, de nivell i de comissions, i jo hi vaig encantada perquè puc conèixer l'escola des d'una altra perspectiva i analitzar els rols de cada mestre i el que es cou darrere de les classes.
En definitiva, em sento una mestra ja, si més no, entre les parets dels Pins del Vallès! Sé que encara em queda molt per aprendre, però haurieu de veure amb quin somriure arribo i marxo de l'escola, perquè cada dia és una experiència única per a mi, en el que m'acosto cada cop més als nens i nenes de 6è B, en el que els ajudo, els faig entendre, comprendre, APRENDRE...!

Ahir tots els de  pràctiques (sóm quatre alumnes de 3r de grau i dues noies que fan 4t a la Blanquerna) no feiem vaga, i vam demanar a la coordinadora de pràctiques una reunió per a que ens expliqués el caràcter identitari de l'escola, la seva història, la jerarquia (organigrama), curiositats, etc. Va ser una xerrada molt amena en la que vam poder resoldre tots els nostres dubtes i que més endavant us explicaré.

Ànims i a gaudir la última setmana de pràctiques d'aquest semestre!!!

Laia Ferrera

La setmana cultural

Hola noies!

Per començar dir que ja ha començat la ultima setmana de pràctiques i la veritat em fa una mica de pena, suposo que com a la majoria.

La veritat és que m'estic trobant molt bé a l'escola, m'ho passo molt bé amb els nens i les nenes, tinc bona relació amb els/les mestres i és molt acollidor; que més es pot demanar?

Tot i això, l'autèntic motiu d'aquest post és la setmana passada. Cada any l'escola dedica una setmana del primer semestre a treballar tots junts algun tema previament escollit. Aquest any el tema triat eren les llegendes, la cultura i les tradicions.

La coincidència entre les meves pràctiques i la setmana cultural va ser fantàstica ja que vaig poder veure una setmana diferent, molt original i dinàmica. Al llarg d'aquesta setmana diferents entitats culturals del poble van visitar l'escola i van fer diferents tallers amb els nens.

En el cas concret dels alumnes de 2n A van començar amb un conte il·lustrat sobre els gegants de Sant Cugat i explicats també pels pròpis geganters. A la tarda, les mestres de 1r, 2n i els especialistes organitzaven diferents tallers per on els nens i les nenes, de 1r i 2n barrejats i en petit grup, anaven rotan. Entre els tallers n'hi havia de cuina, de creació de titelles, de dances, etç.

El següent dia, van rebre de nou la visita dels geganters però aquesta vegada va ser per fer-los una explicació sobre que era un gegant i com es feia; la finalitat d'aquesta visita era ensenyar als nens com es feia perquè a l'escola volen construir un gegant. A més, aques dia els vam explicar el conte del ball de la geganta que els va agradar molt i els va acabar d'amenitzar el dia. Per acabar a la tarda vam culminar amb els mateixos tallers, que també continuarien dijous a la tarda, perquè tots els nens poguessin passar per tots els nens per tots els tallers.

Per desgràcia el dimecres va ser vaga, van anar pocs nens a l'escola i els va trencar la dinàmica de la setmana. Tot i això, el dijous va prosseguir la setmana amb les Caramelles que van venir a explicar-los que era exactament això de les Caramelles i, a més, ho van fer a través d'una escenificació amb titelles. A més, el dijous va venir la noia de primer, la meva fillola, va poder veure un dia d'aquesta setmana diferent i ens va poder ajudar no només a les classes sinò que també ens va ajudar en els tallers.

Finalment el divendres vam culminar la setmana amb una excursió a Can Ribas on vam fer una gincama i ens ho vam passar molt bé.

Ja són les 16.30h?

Hola noies!

No he entrat fins avui al blog perquè he tingut problemes tècnics, però tot sol·lucionat.

És inclreible com passa el temps, demà ja comencem la última setmana intensiva.
De moment puc dir que està sent una experiència molt positiva. Estic molt agust a l'escola tal i com us vaig comentar al seminari. A més a més, estic aprenent una nova dinàmica/metodologia de treballar. Aquesta era una de les expectatives amb la tria d'aquesta escola, per tant puc dir que estic molt satisfeta.

Cada dia a les 16.30h comprobo com als nens  i nenes els costa sortir de l'aula, per ells es quedarien alguna hora més... és una sensació fantàstica! Gaudeixen anant a l'escola!

També estic observant que els alumnes tenen molts espais/estones/activitats per expressar el que pensen, senten, opinen...  He pogut veure activitats molt interessants i creatives.

Simplement dir que estic aprenent una nova forma d'estar a l'escola i molt contenta per fer-ho.

Espero que totes estigueu agust i gaudint al màxim.

Fins aviat!

Somriure

Bon dia, senyores!

Durant tota la setmana que ja portem de pràctiques intensives m’he dedicat a observar si les mestres riuen o simplement es dirigeixen a la classe a primera hora del matí amb un somriure.

He observat que hi ha 3 tipus de mestres. Unes que mentre estem esperant al vestíbul que toqui el timbre, per sortir a buscar els nens al pati, s’adrecen a nosaltres molt rialleres i amb bon humor, i que després quan surten a fora a buscar els nens canvien totalment. Estan totalment serioses i amb cares no gaire amables. Els nens d’aquesta fila també estan amb aquesta cara. Deu ser que la seva és una classe malhumorada? Als nens d’aquella classe no els agrada mostrar-se contents de bon matí? Seria un fet massa casual que en tota una classe no hi hagués ni un sol infant amb ganes de riure.

També podem trobar un segon tipus de mestra. La mestra que al vestíbul està mal humorada, que no riu ni es mostra amable o simpàtica amb la resta, i al pati amb els nens continua amb la mateixa tònica. Els nens d’aquella classe, un cop veuen la mestra, també entren dins d’aquest rol de cares serioses i malhumorades.

Finalment trobem les mestres que cada matí somriuen al vestíbul i amb els nens. És perquè no tenen tanta feina com les d’abans? És perquè sempre els hi surt tot molt bé i mai no s’han d’enfadar? Deu ser perquè tenen la classe perfecta? Doncs no! Els nens d’aquestes classes, de bon matí, se’ls veu actius. Quan veuen la mestra entrar al pati sovint la van a buscar per explicar-li mil coses que els hi ha passat. El més important és que aquests nens també riuen i se’ls veu feliços.

La conclusió que n’he tret d’aquesta observació és que sovint dediquem molt temps a tenir-ho tot ben programat, a formular bé un objectiu... però no ens parem a pensar amb aquestes petites coses que poden canviar per complet la dinàmica d’una aula.

Dit això, només em queda desitjar-vos unes molt bones pràctiques (amb un somriure a la boca!)