De vegades et sorpren qui menys t'esperes!!

Hola noies!

Us volia comentar que ahir a l'escola a última hora vaig fer un joc per tal de repartir uns "Lacasitos" que els vaig portar d'Andorra, uns pots molt grans que hi ha. Quan els vaig dir que els havia portat això perquè era l'últim dia fins al febrer i que havia estat molt contenta i molt agust amb ells, em va sorprendre molt la resposta d'una nena. Quan jo anava dient tot això em va dir: Gràcies a tu que ens has ajudat molt i ets molt maca i nosaltres et regalarem alguna cosa també quan tornis perquè sempre ens ajudes...

Jo em vaig quedar parada perquè justament m'ho va dir la nena amb qui potser menys he fet relació. Aquesta nena té moltes dificultats de llenguatge i té (especialment) a la tutora com a principal punt de referència, per tant cada cop que jo li deia alguna cosa per corregir anava a la tutora, a mi no em feia gaire cas. Parla molt amb ella i juga molt amb els nens, amb les nenes gairebé no juga. És molt masculina, tot s'ha de dir. Potser ha sigut la nena que menys m'ha parlat i abraçat (moltes se'm tiraven a sobre algun cop), i justament l'últim dia em va marcar molt el que em va dir.

Bé, ho volia compartir amb vosaltres perquè em va sorprendre molt positivament, ja que tal i com us dic és la nena amb qui a mi em semblava que menys havia conectat i resulta que ella ha percebut que la he ajudat, que sóc maca i molt agraïda pequè els vaig portar aquest petit detall.

La reflexió que he pogut extreure és que de vegades les persones que menys sembla, són a les que més marques sense adonar-te.

Us semblarà exagerat, però casi se'm cauen les llàgrimes quan em va dir allò.

Ha estat una experiència molt positiva, espero que per vosaltres també.

Fins aviat! ;)

Treballar en equip

Bon dia, senyores!

Aquest primer període de pràctiques ja s’ha acabat! No pot ser! M’ha passat gairebé un mes sense adonar-me’n!

Avui, per acabar la setmana com cal, he anat a la reunió de programació. A aquesta reunió érem les tres tutores del curts (4t A,B i C), les mestres de les classes de reforç de català i mates i jo.

Estic molt contenta que em deixin assistir a totes les reunions d’organització de l’escola. Penso que és una oportunitat perfecta per veure diferents formes d’organitzar-se, de distribuir-se la feina, de treballar en equip...

Des de la universitat sovint comentem que hem de fer molts treballs en grup. Després d’aquesta estada de pràctiques he confirmat que ser docent comporta saber treballar en equip per sobre de tot. Les reunions de programació són com un gran treball anual que consisteix a construir de forma conjunta, encarregant tasques, l’esquelet del que serà la setmana a l’escola.

Ens veiem dilluns! Segur que amb 1000 anècdotes i experiències més a la nostra motxilla!    

Santa Cecília a l'escola

Hola noies!

Avui, dijous 22 de novembre, és Santa Cecília, la patrona de la música. Com molts de vosaltres ja sabeu, l’Escola Pia ofereix la possibilitat de cursar primària musical. Això fa que els nens tinguin molt desenvolupada la sensibilitat musical i que no els passi per alt una jornada com aquesta. Els alumnes de 4t d’E.S.O de secundària musical avui han ofert a tota l’escola un concert a la sala d’actes. M’he sentit molt afortunada de poder gaudir, juntament amb tota l’escola,  d’aquest acte.

Els nens estaven embadalits, igual que les mestres i el personal de l’escola. Els alumnes que miraven sabien que, si tot anava bé, d’aquí a no gaires anys serien ells els que tocarien en aquell concert.

Aprofito aquesta entrada per comentar-vos que és brutal veure com es dinamitzen les classes de primària musical. El nivell d’exigència que demana el professorat és molt elevat, però els nens el segueixen perfectament. És força impactant veure nens de 4t que no només dominen força un instrument, sinó que a més també dominen el cant, tenen un nivell molt alt de solfeig i saben coordinar-se dins d’una banda.

La música, igual que l’educació física o la plàstica, sovint ha jugat un papar molt secundari a l’escola. Després de veure com enriqueix i fa treballar certs valors als alumnes (constància, esforç...) penso que hauria de prendre més protagonisme a les aules i a la societat en general. 

Fins aviat noies!      

Sentint-me part de l'escola...

Bones a totes!
Penjo una actualització que és del dijous passat, però per problemes tècnics no vaig poder pujar:


Bona tarda noies!!!

Torno a escriure en el bloc perquè simplement em sento amb ganes de compartir amb vosaltres les meves experiències aquests dies que estic passant a l'escola de pràctiques, perquè estic fent més coses de les que m'esperava, participo moltíssim i cada cop estic més pròxima als meus nens i nenes.
I és que em sento molt realitzada, veig que per fi puc posar una mica en pràctica tot el que durant aquests 2-3 anys hem estat aprenent a la Universitat i que tot té un sentit a l'hora de prendre jo la iniciativa a l'aula... Perquè sí, per fi puc dir que em sento una mica mestra, doncs la meva tutora dels Pins em deixa participar moltíssim i porto fets a part de dictats, moltes correccions a la pissara d'exàmens, exercicis, ortografia, ajudo els alumnes a preparar-se exposicions en anglès, etc. Fins i tot m'ha proposat si vull preparar-me unitats didàctiques i començar a fer jo sola les classes quan vulgui, començar nous temes i tot! A més ens fan anar a totes les reunions de cicle, de nivell i de comissions, i jo hi vaig encantada perquè puc conèixer l'escola des d'una altra perspectiva i analitzar els rols de cada mestre i el que es cou darrere de les classes.
En definitiva, em sento una mestra ja, si més no, entre les parets dels Pins del Vallès! Sé que encara em queda molt per aprendre, però haurieu de veure amb quin somriure arribo i marxo de l'escola, perquè cada dia és una experiència única per a mi, en el que m'acosto cada cop més als nens i nenes de 6è B, en el que els ajudo, els faig entendre, comprendre, APRENDRE...!

Ahir tots els de  pràctiques (sóm quatre alumnes de 3r de grau i dues noies que fan 4t a la Blanquerna) no feiem vaga, i vam demanar a la coordinadora de pràctiques una reunió per a que ens expliqués el caràcter identitari de l'escola, la seva història, la jerarquia (organigrama), curiositats, etc. Va ser una xerrada molt amena en la que vam poder resoldre tots els nostres dubtes i que més endavant us explicaré.

Ànims i a gaudir la última setmana de pràctiques d'aquest semestre!!!

Laia Ferrera

La setmana cultural

Hola noies!

Per començar dir que ja ha començat la ultima setmana de pràctiques i la veritat em fa una mica de pena, suposo que com a la majoria.

La veritat és que m'estic trobant molt bé a l'escola, m'ho passo molt bé amb els nens i les nenes, tinc bona relació amb els/les mestres i és molt acollidor; que més es pot demanar?

Tot i això, l'autèntic motiu d'aquest post és la setmana passada. Cada any l'escola dedica una setmana del primer semestre a treballar tots junts algun tema previament escollit. Aquest any el tema triat eren les llegendes, la cultura i les tradicions.

La coincidència entre les meves pràctiques i la setmana cultural va ser fantàstica ja que vaig poder veure una setmana diferent, molt original i dinàmica. Al llarg d'aquesta setmana diferents entitats culturals del poble van visitar l'escola i van fer diferents tallers amb els nens.

En el cas concret dels alumnes de 2n A van començar amb un conte il·lustrat sobre els gegants de Sant Cugat i explicats també pels pròpis geganters. A la tarda, les mestres de 1r, 2n i els especialistes organitzaven diferents tallers per on els nens i les nenes, de 1r i 2n barrejats i en petit grup, anaven rotan. Entre els tallers n'hi havia de cuina, de creació de titelles, de dances, etç.

El següent dia, van rebre de nou la visita dels geganters però aquesta vegada va ser per fer-los una explicació sobre que era un gegant i com es feia; la finalitat d'aquesta visita era ensenyar als nens com es feia perquè a l'escola volen construir un gegant. A més, aques dia els vam explicar el conte del ball de la geganta que els va agradar molt i els va acabar d'amenitzar el dia. Per acabar a la tarda vam culminar amb els mateixos tallers, que també continuarien dijous a la tarda, perquè tots els nens poguessin passar per tots els nens per tots els tallers.

Per desgràcia el dimecres va ser vaga, van anar pocs nens a l'escola i els va trencar la dinàmica de la setmana. Tot i això, el dijous va prosseguir la setmana amb les Caramelles que van venir a explicar-los que era exactament això de les Caramelles i, a més, ho van fer a través d'una escenificació amb titelles. A més, el dijous va venir la noia de primer, la meva fillola, va poder veure un dia d'aquesta setmana diferent i ens va poder ajudar no només a les classes sinò que també ens va ajudar en els tallers.

Finalment el divendres vam culminar la setmana amb una excursió a Can Ribas on vam fer una gincama i ens ho vam passar molt bé.

Ja són les 16.30h?

Hola noies!

No he entrat fins avui al blog perquè he tingut problemes tècnics, però tot sol·lucionat.

És inclreible com passa el temps, demà ja comencem la última setmana intensiva.
De moment puc dir que està sent una experiència molt positiva. Estic molt agust a l'escola tal i com us vaig comentar al seminari. A més a més, estic aprenent una nova dinàmica/metodologia de treballar. Aquesta era una de les expectatives amb la tria d'aquesta escola, per tant puc dir que estic molt satisfeta.

Cada dia a les 16.30h comprobo com als nens  i nenes els costa sortir de l'aula, per ells es quedarien alguna hora més... és una sensació fantàstica! Gaudeixen anant a l'escola!

També estic observant que els alumnes tenen molts espais/estones/activitats per expressar el que pensen, senten, opinen...  He pogut veure activitats molt interessants i creatives.

Simplement dir que estic aprenent una nova forma d'estar a l'escola i molt contenta per fer-ho.

Espero que totes estigueu agust i gaudint al màxim.

Fins aviat!

Somriure

Bon dia, senyores!

Durant tota la setmana que ja portem de pràctiques intensives m’he dedicat a observar si les mestres riuen o simplement es dirigeixen a la classe a primera hora del matí amb un somriure.

He observat que hi ha 3 tipus de mestres. Unes que mentre estem esperant al vestíbul que toqui el timbre, per sortir a buscar els nens al pati, s’adrecen a nosaltres molt rialleres i amb bon humor, i que després quan surten a fora a buscar els nens canvien totalment. Estan totalment serioses i amb cares no gaire amables. Els nens d’aquesta fila també estan amb aquesta cara. Deu ser que la seva és una classe malhumorada? Als nens d’aquella classe no els agrada mostrar-se contents de bon matí? Seria un fet massa casual que en tota una classe no hi hagués ni un sol infant amb ganes de riure.

També podem trobar un segon tipus de mestra. La mestra que al vestíbul està mal humorada, que no riu ni es mostra amable o simpàtica amb la resta, i al pati amb els nens continua amb la mateixa tònica. Els nens d’aquella classe, un cop veuen la mestra, també entren dins d’aquest rol de cares serioses i malhumorades.

Finalment trobem les mestres que cada matí somriuen al vestíbul i amb els nens. És perquè no tenen tanta feina com les d’abans? És perquè sempre els hi surt tot molt bé i mai no s’han d’enfadar? Deu ser perquè tenen la classe perfecta? Doncs no! Els nens d’aquestes classes, de bon matí, se’ls veu actius. Quan veuen la mestra entrar al pati sovint la van a buscar per explicar-li mil coses que els hi ha passat. El més important és que aquests nens també riuen i se’ls veu feliços.

La conclusió que n’he tret d’aquesta observació és que sovint dediquem molt temps a tenir-ho tot ben programat, a formular bé un objectiu... però no ens parem a pensar amb aquestes petites coses que poden canviar per complet la dinàmica d’una aula.

Dit això, només em queda desitjar-vos unes molt bones pràctiques (amb un somriure a la boca!)               

Els nens sempre sorprenen!

Hola, noies! Aquesta entrada la vaig escriure el segon dia de pràctiques. Com que fins avui no he pogut entrar al bloc no us l’havia penjat. He pensat que tot i no ser actual era rellevant. Aquí la teniu:

Bon dia, senyores!

Ahir, dilluns, vaig anar a l’Escola PIA a fer pràctiques, ja que avui dimarts marxaven de convivències tot el cicle mitjà al Bergadà. Ahir va ser un dia molt especial per ells i per mi! Ells estaven molt emocionats pel fet de marxar a dormir fora de casa i he de dir que la seva emoció s’encomanava a tots els que els envoltàvem.

Vaig poder veure com s’organitzaven. La meva tutora ja em va dir que els nens estarien més esverats del que és habitual. M’agradaria explicar-vos el moment de dividir-los per habitacions. La Sílvia, la tutora, els va fer un esquema a la pissarra de les habitacions de les quals disposaven. Els va dir que per primer cop els deixaria triar a ells amb qui dormirien. Les nenes s’havien de dividir en 2 habitacions (sis i sis) i els nens en 4 (sis, sis i quatre). La Sílvia i jo pensàvem que seria un moment de caos el fet de distribuir-se ells sols i que fins i tot es podrien generar conflictes. Però ens vam emportar una grata sorpresa! Els nens es van repartir per les habitacions sense fer massa aldarull i de forma que tots estiguessin satisfets de l’habitació que havien seleccionat.

La conclusió que n’he tret com a futura mestra és que no puc preveure allò que passarà a l’aula. Aquesta previsió no pot fer canviar certes activitats/dinàmiques. Primer els has de donar l’oportunitat de fer-ho bé. Si no surt bé després ja es passarà al pla B, però hem d’evitar començar directament per aquest segon pla.

Sensacions - Helena Espinosa

Hola boniques!

M'estreno en el bloc! Espero que tot estigui anant sobre rodes amb els peques! Jo faig aquesta entrada per explicar una miqueta les noves sensacions que estic tenint...us enrecordeu que al principi de les pràctiques deia que la nostra escola era molt tradicional, etc oi? Bé doncs, el fet d'haver estat dies seguits m'ha permès conèixer al personal de l'escola, mestres, i nens més ampliament. Ja no vaig tan tancada, intento anar amb una mentalitat més oberta i comprendre que cadascú té maneres de fer diferents. Fins i tot trobo que l'escola és millor del que em pensava.

Em fa molta il·lusió dir-vos una cosa!! He fet 2 sessions de castellà!! (una perquè m'ho va proposar la mestra i l'altre l'he fet aquest matí perquè la mestra ha faltat i m'han dit si m'encarregava jo i evidentment, he dit que sí súper il·lusionada). Us prometo que m'he sentit súper bé (recordo que estic a 5è), estava totalment "en mi salsa", escribint a la pissarra, explicant els exercisis, resolent dubtes etc, el millor de tot és que he estat sola durant les 2 sessions i "he pogut ser jo". He sentit que els nens m'han entès i no s'han revolucionat durant les sessions, així que avui he arribat a casa molt contenta.

Després dir-vos que...ja tinc la meva Unitat Didàctica pensada i pactada, tractaré tot el tema de l'Antàrtida a través de l'assignatura de català (pot estar molt divertit). La idea és fer tot el tema de les esses sonores/sordes i els pronoms, i més coses a través de l'Antàrtida. Ja us explicaré.

Us deixo ja que em poso a fer feina...que en tenim moooolta!

Petonets!!!

Helena Espinosa.

Nova visió de l'escola :) helena cabré

Hola noies!!!
Com van les pràctiques???
El que us diré ara us sorprendrà, i espero que continui així durant les setmanes següents.
Us he de dir que estic canviant la meva perspectiva cap a l'escola i sobretot cap el meu tutor de pràctiques, el Joan.
Suposo que el fet de tenir més contacte, tenir-lo més a classe, tenir més relació amb ell, ens ha et agafar més confiança l'un de l'altre. I ja no tinc la por del que pensarà o de si sóc una càrrega per  a ell. Em sento acceptada a la classe i per a ell. I això em fa estar més oberta a a l'hora de comentar-li alguna cosa,   demanar, etc.
A més a més, el dilluns vaig tenir l'oportunitat d'estar a la classe de plàstica, i em va encantar. La professora viu les arts, els hi fa fer activitats que em sorprenen, com per exemple la construcció d'una casa amb una caixa de cartró: ells trien una habitació que volen crear i amb grups de quatre o cinc persones la creen amb els materials que volen. Els vaig veure treballar i eren artistes, disfrutaven de la plàstica i creaven coses que jo pensava: com és possible? Com ho ha fet això? I els hi preguntava i en ells hi havia motivació, ganes d'explicar-t'ho i al mateix temps de seguir aprenent.
A part, ahir vaig estar a una reunió de cicle, en aquest cas de cicle superior, i van estar comentant els nivells en que es trobaven els alumnes i les necessitats dels mestres. Hi ha una mestra que té uns set nens a classe que necessiten més ajuda que la d'un mestre, però ara amb les retallades, no tenen tantes ajudes i es notava que en necessitaven. Això em va fer pensar amb els meus ideals: sempre he cregut amb la inclusió, i no hi havia argument per rebatar-m'ho, però ahir vaig entendre que no és tan fàcil com diu: Síiii hem de lluitar per la inclusió. Entenia les dificultats dels mestres i dels propis alumnes, i tot i que continui pensant que les escoles han de ser inclusives, penso que no és tan fàcil.
I van arribar a un acord: les hores lliures dels mestres servirien per ajudar a les altres mestres que necessitecin suport a classe. I jo en aquell moment em vaig quedar de pedra. Vaig veure les ganes d'ajudar-se entre ells, no els importava si tenien menys hores lliures, però una companya seva els hi estava demanant ajuda.
Finalment he vist la unió que hi ha amb les pares i l'escola. És com si fos un pack. Els pares van a l'escola encara que sigui un dissabte a la nit per fer una exposició o fer un mural. Un pare, per exemple, ha fet la nova pàgina web de l'escola de forma gratuïta i molts altres pares l'han ajudat a que això sigui possible. Els pares creuen amb aquesta unió i a mi em sorpèn, ja que veig com lluiten i jo mai havia vist una escola amb tanta unió amb els pares.

Simplement he de dir que estic disfrutant molt de la meva instància de pràctiques i amb ganes de continuar.

La primera setmana

Hola noies,

M’animo a escriure avui perquè vull explicar-vos com va avançant la meva estada a l’escola. Així us puc explicar una mica quines son les coses que m’han impactat més.

El dimecres vam anar a veure una obra de teatre al teatre nacional de Catalunya que us recomano que hi aneu si teniu algun cosí/na o algun nebot  perquè és molt original i divertida.  Es titula: Ras! Us deixo el link: http://www.tnc.cat/es/ras  em va agradar molt com estaven col·locats els seients ja que estaven al escenari perquè els nenes estiguessin atents durant tota l’obra ( hi ha un vídeo a la pàgina web on es pot veure) .

El que em va estranyar més de la sortida va ser l’autocar, no m’imaginava que hi havia tants nens que es maregessin en un trajecte d’una mitja hora. Hi va haver molts nens que van vomitar i vaig poder veure i aprendre com s’havia de reaccionar.

Una altre cosa que m’ha agradat durant aquests dies es poder veure com tracta la psicòloga de l’escola a dos nens de la meva classe que son dislèxics: la Mariona i L’Adrià. Se’ls emporta a vegades junts i a vegades per separat i fan plans individualitzats. Em va agradar perquè treballen molt de manera interactiva , els hi fa exercicis originals on a vegades els  grava la veu perquè després ells mateixos s’escoltin i puguin corregir-se. A més, després d’aquesta sessió la meva tutora la psicòloga i jo vam omplir un qüestionari perquè a l’Adrià li estan fent unes proves per si te TDAH i em va agradar que la mestra i la psicòloga volguessin que em quedes durant al migdia per omplir-ho.  Primer ho vam fer amb llapis i durant la tarda vam tornar a observar detingudament el nen per poder constatar i no equivocar-nos en tot el que havíem respost. Crec que aquesta tasca és molt difícil perquè el formulari era tipo test i la classificació es mesurava amb ( mai, a vegades, sovint, amb freqüència) i penso que no es pot explicar ben bé el que tu veus que li passa al nen. A més, també trobo que per molt que un mestre vegi síntomes de falta d’atenció a un nen mai estarà segur de si realment te un trastorn...

Espero que estigui anant bé l’estada intensiva!

Andrea Sanjuán

Comença l'estada intensiva!

Bona tarda a totes!

Volia compartir amb totes vosaltres el meu primer dia de l'estada intensiva de les pràctiques, i és que ha començat molt bé!
Tenia moltes ganes d'estar altres dies que no fossin els dimarts, perquè em faltaven molts mestres per conèixer i altres rols, activitats i dinàmiques per aprendre!

Respecte aquell "problema" que tenia, com sabeu, en el que em costava una mica acostar-me als nens i nenes, ja el tinc més que solucionat. Avui a les 10 del matí els havien de posar unes vacunes: als nens la vacuna de l'hepatitis i a les nenes la de l'hepatitis i el papiloma. Estaven tots/es molt nerviosos/es i no era per a menys.
Mentre el mestre d'anglès s'ha quedat a classe, jo he acompanyat als alumnes a posar-se la vacuna, això m'ha permès estar uns minuts amb cadascun d'ells i fer-los costat davant els nervis i les inseguretats. També he pogut conversar una mica amb ells mentre esperaven, tranquilitzar-los i acompanyar a algun nen i nena que plorava o s'ha marejat. M'ha agradat molt compartir aquest moment amb tots ells, doncs m'han mostrat que són molt més propers del que em pensava i, a partir d'aqui, en les següents classes han vingut a preguntar-me dubtes, preguntes, etc. Sincerament m'he posat molt contenta, doncs era una tema que em preocupava. La conclusió que n'he extret d'això és que he trobat que a les classes que tenen amb la meva tutora, estan una mica més distants perquè són classes no tan dinàmiques, bastant teòriques i amb molt ús de llibres. Això fa que els infants estiguin molt pendents del text, les activitats individuals i que no tinguin tanta expressió oral a classe. També el que penso que necessitava era acostar-me més personalment a cadascun d'ells per donar-los la confiança necessaria perquè em coneguin i sàpiguen que pel que sigui estic a la seva disposició.

Al migdia alguns han fet ètica i altres religió. La meva tutora m'ha demanat que anés a classe d'ètica perquè són el doble d'alumnes (es junten amb el grup de 6è A) i han vist una pel·lícula que personalment m'agrada molt: "Un paseo para recordar". D'aquesta, la setmana que ve hauran d'extreure els valors, les morals i actituds que es tracten a la pel·lícula i fer un debat a classe.

Per la tarda han fet un examen i m'he encarregat de vigilar-los mentre la tutora aprofitava per fer una reunió amb la mestra d'especial i la psicòloga sobre uns nens de l'aula. Després els he corregit (cosa habitual que faig bastant des del primer dia) però m'agrada, doncs així conec quins son els criteris d'avaluació que té la meva tutora respecte les diferents assignatures i també conec una mica més els alumnes.

Així doncs, començo la meva estada intensiva de pràctiques plena d'energia, alegria i satisfacció en veure que els nens i nenes de 6è B cada cop estan més al meu costat i que dia rere dia em sento una mestra més de l'escola Pins del Vallès.

Desitjo que el vostre primer dia hagi estat tan bo i productiu com el meu!
Fins la pròxima,

Laia Ferrera

Ja ha arribat la tardor a 1r!

Bona nit:)

Bé, donat que des de que vam començar les pràctiques no estava gaire animada per com aquestes estaven anant, avui em veig obligada i engrescada a explicar-vos com de contenta vaig sortir dimarts de l'escola.

 A primera hora del matí, la Judit, la meva tutora, va voler que els nens/es treballessin en petit grup tot dividint-se en tres feines a fer sobre el projecte que fan, els espiadimonis. Uns havien de llegir i interpretar un poema sobre aquest insecte, els altres havien de pintar un dibuix que seria la portada de la seva carpeta viatgera on duen els deures, i els tercers cercaven informació a Internet en unes pàgines webs concretes sobre els espiadimonis. Hem va semblar una bona idea i una forma diferent de treballar donat que els nens/es anirien rodant i canviant de feina a mesura que acabaven de llegir el poema el qual, llegien en una taula fora de l'aula al passadís on trobaven més tranquil·litat. Però, la mestra no podia ser a tot arreu i per tant jo vaig prendre la iniciativa de seure fora amb els qui llegien i amb els que començant per una lectura en silenci acabava posant en comú el que havíem entès del poema i les paraules de les quals no sabien el significat, tot llegint-lo en veu alta entre tots.

La mestra va agrair la meva ajuda i la iniciativa que vaig tenir i em va felicitar per haver-los motivat amb la lectura del poema. El matí ja començava bé!

Però, això no acaba aquí...quan marxava cap al pati vaig veure a la mestra de plàstica retirant de les parets del passadís els últims treballs que havien fet els nens/es. Vaig decidir ajudar-la i alhora preguntar per l'activitat que farien després del pati a plàstica. Aquesta consistia en pintar al passadís per grups de cinc, fulles d'arbres que els mateixos nens/es havien portat, i les quals posteriorment imprimirien sobre un gran paper d'embalar blanc. Vaig estar ajudant a la mestra de plàstica  a preparar l'activitat i fins i tot em vaig atrevir a donar-li alguna humil idea de millora la qual va acceptar encantada. La mateixa mestra de plàstica va decidir donar-me una bata i que jo sigues qui realitzés el treball de les fulles amb els nens/es mentre ella acabava uns treballs pel passadís, i les tutores es quedaven dins la classe amb la resta d'infants realitzant dibuixos per practicar el traç.

L' experiència va ser genial, vaig gaudir moltíssim i vaig agrair molt que confiés en mi per tal de duu a terme l'activitat. De debò que vaig sortir de l'escola al migdia molt i molt feliç, per fi havia tingut un dia que m'engresca a seguir endavant amb ganes!

Us deixo aquí dues imatges sobre com va quedar el treball dels petits/es artistes de primer:)

Bona nit boniques i gràcies per llegir les meves línies!

Aprenent

Hola!!!!! Com esteu?
Ara que ja porto tres setmanes a l'escola de pràctiques i he de dir que estic més contenta amb l'escola i amb el grup-classe, en especial amb el tutor.
Veig que tenia masses prejudicis i que per la por a que no fos com l'any passat, vaig començar infravalorant la feina del mestre. Però, aquesta setmana que he anat a les pràctiques de forma més positiva, sento que les coses van millor. A més a més, m'apropo més el meu tutor; li faig preguntes, li pregunto dubtes i coses que m'interessen saber. Me n'adonc també, que ell està més proper amb mi si jo ho estic i suposo que els dos necessitem conèixer-nos una mica més.

Tot i així he de dir que en molts moments em sorprèn el tracteque tenen alguns mestres amb el Shotiko (alumne nouvingut de l'any passat de Geòrgia), ja que hi ha moments que l'exclueixen bastant i tinc la sensació que no el tenen en consideració.
M'agradaria que un dia de Practiqum poguèssim parlar sobre com tractar i com actuar amb els alumnes que tenen dificultats amb l'aprenentatge i que necessiten una mica més d'ajuda.

Ja aniré explicant com evoluciona tot.


Helena Cabré

Excursió inesperada

Hola noies!

M’agradaria explicar-vos una mica com va ser el meu dimarts passat, ja que vaig anar d’excursió però va ser una excursió inesperada!

Quan vaig arribar el dimarts passat a l’escola la mestra de pràctiques es va sorprendre molt de veurem i em vaig quedar una mica parada. Resulta que aquell dia marxaven d’excursió i que ella no se’n recordava de que jo venia els dimarts i per això no m’ho havia comunicat.  No em va agradar gaire, la veritat, però  per altra banda, vaig entendre que havia sigut una confusió  i que potser tenia masses coses al cap i se li havia oblidat. Que en penseu?

El que si que em va agradar va ser la reacció de la mestra ja que de seguida va demanar  a la cuina un dinar per mi i ho va comunicar perquè jo hi pogués anar. De fet, va deixar anar ‘’ si no et deixen venir no hi anem cap’’ i em va agradar.

La excursió va ser molt divertida. Vam anar amb transport públic, es un primer moment, em va sorprendre ja que només pensar que 28 alumnes de segon de primària pujarien en un autobús públic a aquelles hores del matí on hi hauria molta gent que l’agafes per anar a treballar, podria ser un caos, però la veritat es que es van portar molt bé.

Vam arribar a una masia especialitzada en el conreu de la  vinya  que està situada a un barri a les afores de Sabadell . Duran l’excursió un guia ens va explicar una mica com era la vida antigament d’una persona que vivia en una masia tan gran com aquella , va ensenyar com eres les eines i processos del conreu tradicional de la vinya, vam parlar de diferents conceptes  relacionats amb la vinya com la verema, el most,la fermentació, la conservació , la diferència del vi negre amb el vi blanc..  entre d’altres i per últim van fer un aixafat i premsat del raïm.

La veritat es que la visita va ser molt interessant i els nens s’ho van passar d’allò més bé. A més el dimecres  dia 17 aniran a Freixenet a veure com s’elabora el cava i podran veure la diferència que hi ha entre un procés i un altre.

Us passo la pàgina web de la masia per si voleu fer un cop d’ull.

http://www.espainaturasabadell.cat/

Andrea Sanjuán

El primero dia

Dado que el martes pasado todos los niños estaban fuera para una sortida y la coordinadora de la practica solo me abìa enseñado la escuela, el dia antes de ayer para mi era el primero dia de practica!

Estoy en una sexta de 28 niños (14 niños y 14 niñas), pero la aula es tan pequeña que no es posible pasar entre las filas de los bancos!! Esto me ha sorprendido mucho porquè creìa de encontrar espacios màs confortables en una escuela privada!

La primera impresiòn cuando he ido el martes pasado he sido muy positiva porquè he visto que habìa un huerto, una aula para la educaciòn manual muy bonita y cada aula tenìa un ordenador con internet y un proyector. Por lo tanto me parecìa una escuela rica y activa. Pero este martes me ha parecido una escuela muy tradicional, pero es solo una primera impresiòn y espero que no es correcta.

Antes de empezar las clases los niños tienen 15 minutos para leer lo que quieren, el maestro me ha dicho que es porquè asì se calman y despues se puede empezar màs facilmente. La primera clase era de matematica y ha sido muy aburrida porquè el maestro daba ejercicios y los niños los haceban, luego un niño a la vez decìa la soluciòn y si el profesor decìa que no era correcta la pediva al niño siguiente. Al final cada niño decìa cuantos errores habìa hecho y el profesor le daba una nota. No me gusta este metòdo en absoluto!

Tambien no me ha gustado la clase de ingles porquè la maestra ha dado un ejercicio muy dificil y aburrido y pocos niños lo han hecho mientras la mayorìa de los otros hablaban y haceban otras cosas. Dado que estoy seguiendo el curso de didactica de el inlges no me ha parecido un metodo bueno.

En cambio la clase de español me ha gustado mucho porquè la maestra ha hablado mucho con los niños, esplicando sus criterios de evaluaciòn, pero permitiendo que inclusos los niños pueden expresar su opiniòn.

Aunque las maestras no me han hecho participar mucho en las actividades y solo estaba sentanda a observar, los niños eran muy agradables y curiosos y entre una clase y la siguiente veniban para preguntarme muchas cosa especialmente sobre l’Italia!

Giulia

Ps: espero que es posible entender lo que quiero decir dado que mi español no es muy bueno!

Els primers detalls

El primer dia de practiques, com suposo que la majoria, tenia ganes de començar i veure que m'esperava. Com és d'esperar algunes de les aspectives i desitjos que tenia es van complir però, també, van sorgir-me noves sensacions i aspectes que no esperava.
Una vegada dins de l'escola el que inicialment em va cridar l'atenció fou la col·locació de les taules, la mestra al centre i els alumnes agrupats en dos conjunts de taules en forma de T mirant cap a les pissarres. Aquesta situació en l'espai és útil perquè la mestra té una visió general de la classe, a més no es veu impedida quan els alumnes van a preguntar ja que ho fan tots en fila pel mateix costat, donant la volta per darrera la mestra si es necessari, i així no es fan acumulacions de gent davant del pupitre d'aquesta.

El segon aspecte que  podria destacar del meu primer dia fou les conseqüències de les retallades, sobretot en tres aspectes. En primer lloc, ja hi havia 28 alumnes per classe. En segon lloc, la desaparició de la sisena hora. En darrer lloc, una de les dues mestres d'Ed. Especial també havia de realitzar activitats de tutora amb un dels grups de tercer així que també s'havien vist reduïts aquest recursos. Una solució alternativa que van trobar és el desdoblament de matemàtiques amb música, per tal de poder treballar amb un grup més reduït.
Per últim, el grup classe de 2n de Primària de l'Escola Pi d'en Xandri treballa l'àrea de medi per projectes. Aquest semestre treballen l'animal que dona nom a la classe, les tortuges. Tot i que el treballen des de l'àrea de medi em van explicar que ho plantejaven com un projecte interdisciplinari, ja que miraven amb cada una de les activitats quines competències treballaven i a quina àrea corresponien. Però això no és el que em va cridar l'atenció sinó com van començar a treballar-ho.
Per començar la mestra va proposar que cada alumne digues una cosa que sabes de les tortugues, només una per tal d'evitar que un nen expliques molt i una altre no tingues res més a dir així cadascú havia de dir una cosa. Un cop completada aquesta primera roda el següent pas fou que diguessin una cosa que volien saber de les tortugues i així és van anar formulant preguntes i punts de partida. Per últim, com ja se'ls hi havia comentat que es faria un projecta i ja se'ls hi havia demanat que comencessin a dur informació, la darrera mitja hora de classe la van dedicar a que un nena presentés la informació que havia dut i precisament la manera com la va presentar és el que més em va sobtar.
Una de les premisses per dur informació era que a més de buscar-la s'havien de preparar una breu explicació que exposarien davant la resta de companys i això és el que va fer la nena. Per començar es va situar davant de la classe i va començar a explicar els murals que havia dut i em va ser molt útil perquè vaig veure una manera senzilla d'aconseguir que els nens i nenes es miressin la informació que duien a classe abans de començar a treballar-la.
Fins aquí el meu primer dia de pràctiques que de moment ha donat per molt, espero que tots els que venen siguin tant enriquidors com aquest.
Espero que a tots us hagi anat bé!
Núria Aupí

Un primer contacte...

Bona tarda a totes!!

M'estreno en el nostre blog tot explicant una mica el que he viscut el primer dia a la meva escola de pràctiques.

A primera hora ja hi era allà, al CEIP Pins del Vallès, amb totes les meves ganes per a començar un nou dia rodejada de nens i nenes. Cal dir que la meva primera impressió ha estat molt positiva: creues la porta de l'entrada de l'escola i el primer que et trobes és una petita granja amb animals: gallines, cabres i fins i tot un poni! Les classes són molt grans, totes tenen recursos tecnològics com PDIs i les instal·lacions tant interiors com exteriors són espaioses i molt adients per als infants.

Jo estic a la classe de 6è B, amb la Rosa Maria, la meva tutora. Tota la classe m'ha fet una benvinguda molt emotiva i de seguida s'han posat a treballar. A la classe tenim tres nenes immigrants i un nen té diagnosticat TDAH. 

El dia ha estat així: primer català, després matemàtiques. A les 10:30h esmorçar, el fan boníssim, amb el pa fet a la mateixa escola!

Més tard han fet medi amb la seva tutora i abans de dinar han tingut "Science", és a dir, projectes de medi en anglès. Un cop a la setmana fan aquesta assignatura, la qual trobo molt bé fer-la, a part de les 3 hores més a la setmana que ténen d'anglès com a matèria. Trobo molt bé que se li doni importància a una llengua com és l'anglès, la qual cada cop està més imposada en la nostra societat.

Una altra cosa a destacar: els Pins és una Escola Verda. Tenen un gran hort, en el que tots els infants de l'escola tenen assignades unes hores a la setmana per anar a cuidar-lo, regar-lo i plantar hortalisses. D'aquest hort en surten tot tipus de verdures que van a parar a la cuina de l'escola, directes a menjar-se'ls per dinar, per tant podreu deduir què bo, sa i ecològic es menja en aquesta escola...

Per la tarda els alumnes de 6è B han tingut Educació Física i música, però els dimarts no puc estar en aquestes dues classes ja que els propis mestres no volen tenir practicants... Així que he seguit a la meva tutora i he fet plàstica a 4t B i medi a 6è A.

Com podeu veure ha estat un dia força entretingut en el que he conegut una mica més aquesta escola i la seva forma de ser, de viure... Espero impacient el pròxim dimarts!!!

Us passo la pàgina web dels Pins per si us interessa, expliquen una mica el seu ideari i podreu veure fotos de les instal·lacions. Realment val la pena!!!

Fins demà!

Laia Ferrera

Primeres impresions

Hola noies!
Heiiii! m'he endut molt bona impresió!!! tenia tanta poooor!!!!!
No volia que em toqués un/a tutor/a el qual no li vingués de gust tenir a una alumna de pràctiques a la seva aula i..... per sort no ha estat així.
M'ha donat molta confiança, m'ha fet interectuar molt amb els alumnes i treballar amb ells!!!
Penso que serà un bon pràcticum, doncs a l'aula hi ha força diversitat; immigració, NEE, TDAH, alumnes amb problemes auditius i de visió,...
Penso que serà una bona classe per aprendre moltes coses i potent!
Sí que tenim PDI però la mestra encara se l'està estudiant, a veure si s'anima i entre les dues la fem funcionar!!!!!!
Potser hi ha alguna cosa que m'ha soptat, que utilitzen hores d'EF, per exemple, per fer reforç amb el alumnes que ho necessiten i, jo, personalment, penso que també és necessari que aquests alumnes facin EF, què en penseu? quina seria la solució???????
Fins aviat,
Noa