Hola noies,
M’animo a escriure avui perquè vull explicar-vos
com va avançant la meva estada a l’escola. Així us puc explicar una mica quines
son les coses que m’han impactat més.
El dimecres vam anar a veure una obra de teatre al
teatre nacional de Catalunya que us recomano que hi aneu si teniu algun cosí/na
o algun nebot perquè és molt original i
divertida. Es titula: Ras! Us deixo el
link: http://www.tnc.cat/es/ras em va agradar molt com estaven col·locats els
seients ja que estaven al escenari perquè els nenes estiguessin atents durant
tota l’obra ( hi ha un vídeo a la pàgina web on es pot veure) .
El que em va estranyar més de la sortida va ser l’autocar,
no m’imaginava que hi havia tants nens que es maregessin en un trajecte d’una
mitja hora. Hi va haver molts nens que van vomitar i vaig poder veure i
aprendre com s’havia de reaccionar.
Una altre cosa que m’ha agradat durant aquests
dies es poder veure com tracta la psicòloga de l’escola a dos nens de la meva
classe que son dislèxics: la Mariona i L’Adrià. Se’ls emporta a vegades junts i
a vegades per separat i fan plans individualitzats. Em va agradar perquè
treballen molt de manera interactiva , els hi fa exercicis originals on a
vegades els grava la veu perquè després ells
mateixos s’escoltin i puguin corregir-se. A més, després d’aquesta sessió la
meva tutora la psicòloga i jo vam omplir un qüestionari perquè a l’Adrià li
estan fent unes proves per si te TDAH i em va agradar que la mestra i la psicòloga
volguessin que em quedes durant al migdia per omplir-ho. Primer ho vam fer amb llapis i durant la tarda
vam tornar a observar detingudament el nen per poder constatar i no
equivocar-nos en tot el que havíem respost. Crec que aquesta tasca és molt difícil
perquè el formulari era tipo test i la classificació es mesurava amb ( mai, a
vegades, sovint, amb freqüència) i penso que no es pot explicar ben bé el que
tu veus que li passa al nen. A més, també trobo que per molt que un mestre vegi
síntomes de falta d’atenció a un nen mai estarà segur de si realment te un
trastorn...
Espero que estigui anant bé l’estada intensiva!
Andrea Sanjuán
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada