De vegades et sorpren qui menys t'esperes!!

Hola noies!

Us volia comentar que ahir a l'escola a última hora vaig fer un joc per tal de repartir uns "Lacasitos" que els vaig portar d'Andorra, uns pots molt grans que hi ha. Quan els vaig dir que els havia portat això perquè era l'últim dia fins al febrer i que havia estat molt contenta i molt agust amb ells, em va sorprendre molt la resposta d'una nena. Quan jo anava dient tot això em va dir: Gràcies a tu que ens has ajudat molt i ets molt maca i nosaltres et regalarem alguna cosa també quan tornis perquè sempre ens ajudes...

Jo em vaig quedar parada perquè justament m'ho va dir la nena amb qui potser menys he fet relació. Aquesta nena té moltes dificultats de llenguatge i té (especialment) a la tutora com a principal punt de referència, per tant cada cop que jo li deia alguna cosa per corregir anava a la tutora, a mi no em feia gaire cas. Parla molt amb ella i juga molt amb els nens, amb les nenes gairebé no juga. És molt masculina, tot s'ha de dir. Potser ha sigut la nena que menys m'ha parlat i abraçat (moltes se'm tiraven a sobre algun cop), i justament l'últim dia em va marcar molt el que em va dir.

Bé, ho volia compartir amb vosaltres perquè em va sorprendre molt positivament, ja que tal i com us dic és la nena amb qui a mi em semblava que menys havia conectat i resulta que ella ha percebut que la he ajudat, que sóc maca i molt agraïda pequè els vaig portar aquest petit detall.

La reflexió que he pogut extreure és que de vegades les persones que menys sembla, són a les que més marques sense adonar-te.

Us semblarà exagerat, però casi se'm cauen les llàgrimes quan em va dir allò.

Ha estat una experiència molt positiva, espero que per vosaltres també.

Fins aviat! ;)

Treballar en equip

Bon dia, senyores!

Aquest primer període de pràctiques ja s’ha acabat! No pot ser! M’ha passat gairebé un mes sense adonar-me’n!

Avui, per acabar la setmana com cal, he anat a la reunió de programació. A aquesta reunió érem les tres tutores del curts (4t A,B i C), les mestres de les classes de reforç de català i mates i jo.

Estic molt contenta que em deixin assistir a totes les reunions d’organització de l’escola. Penso que és una oportunitat perfecta per veure diferents formes d’organitzar-se, de distribuir-se la feina, de treballar en equip...

Des de la universitat sovint comentem que hem de fer molts treballs en grup. Després d’aquesta estada de pràctiques he confirmat que ser docent comporta saber treballar en equip per sobre de tot. Les reunions de programació són com un gran treball anual que consisteix a construir de forma conjunta, encarregant tasques, l’esquelet del que serà la setmana a l’escola.

Ens veiem dilluns! Segur que amb 1000 anècdotes i experiències més a la nostra motxilla!    

Santa Cecília a l'escola

Hola noies!

Avui, dijous 22 de novembre, és Santa Cecília, la patrona de la música. Com molts de vosaltres ja sabeu, l’Escola Pia ofereix la possibilitat de cursar primària musical. Això fa que els nens tinguin molt desenvolupada la sensibilitat musical i que no els passi per alt una jornada com aquesta. Els alumnes de 4t d’E.S.O de secundària musical avui han ofert a tota l’escola un concert a la sala d’actes. M’he sentit molt afortunada de poder gaudir, juntament amb tota l’escola,  d’aquest acte.

Els nens estaven embadalits, igual que les mestres i el personal de l’escola. Els alumnes que miraven sabien que, si tot anava bé, d’aquí a no gaires anys serien ells els que tocarien en aquell concert.

Aprofito aquesta entrada per comentar-vos que és brutal veure com es dinamitzen les classes de primària musical. El nivell d’exigència que demana el professorat és molt elevat, però els nens el segueixen perfectament. És força impactant veure nens de 4t que no només dominen força un instrument, sinó que a més també dominen el cant, tenen un nivell molt alt de solfeig i saben coordinar-se dins d’una banda.

La música, igual que l’educació física o la plàstica, sovint ha jugat un papar molt secundari a l’escola. Després de veure com enriqueix i fa treballar certs valors als alumnes (constància, esforç...) penso que hauria de prendre més protagonisme a les aules i a la societat en general. 

Fins aviat noies!      

Sentint-me part de l'escola...

Bones a totes!
Penjo una actualització que és del dijous passat, però per problemes tècnics no vaig poder pujar:


Bona tarda noies!!!

Torno a escriure en el bloc perquè simplement em sento amb ganes de compartir amb vosaltres les meves experiències aquests dies que estic passant a l'escola de pràctiques, perquè estic fent més coses de les que m'esperava, participo moltíssim i cada cop estic més pròxima als meus nens i nenes.
I és que em sento molt realitzada, veig que per fi puc posar una mica en pràctica tot el que durant aquests 2-3 anys hem estat aprenent a la Universitat i que tot té un sentit a l'hora de prendre jo la iniciativa a l'aula... Perquè sí, per fi puc dir que em sento una mica mestra, doncs la meva tutora dels Pins em deixa participar moltíssim i porto fets a part de dictats, moltes correccions a la pissara d'exàmens, exercicis, ortografia, ajudo els alumnes a preparar-se exposicions en anglès, etc. Fins i tot m'ha proposat si vull preparar-me unitats didàctiques i començar a fer jo sola les classes quan vulgui, començar nous temes i tot! A més ens fan anar a totes les reunions de cicle, de nivell i de comissions, i jo hi vaig encantada perquè puc conèixer l'escola des d'una altra perspectiva i analitzar els rols de cada mestre i el que es cou darrere de les classes.
En definitiva, em sento una mestra ja, si més no, entre les parets dels Pins del Vallès! Sé que encara em queda molt per aprendre, però haurieu de veure amb quin somriure arribo i marxo de l'escola, perquè cada dia és una experiència única per a mi, en el que m'acosto cada cop més als nens i nenes de 6è B, en el que els ajudo, els faig entendre, comprendre, APRENDRE...!

Ahir tots els de  pràctiques (sóm quatre alumnes de 3r de grau i dues noies que fan 4t a la Blanquerna) no feiem vaga, i vam demanar a la coordinadora de pràctiques una reunió per a que ens expliqués el caràcter identitari de l'escola, la seva història, la jerarquia (organigrama), curiositats, etc. Va ser una xerrada molt amena en la que vam poder resoldre tots els nostres dubtes i que més endavant us explicaré.

Ànims i a gaudir la última setmana de pràctiques d'aquest semestre!!!

Laia Ferrera

La setmana cultural

Hola noies!

Per començar dir que ja ha començat la ultima setmana de pràctiques i la veritat em fa una mica de pena, suposo que com a la majoria.

La veritat és que m'estic trobant molt bé a l'escola, m'ho passo molt bé amb els nens i les nenes, tinc bona relació amb els/les mestres i és molt acollidor; que més es pot demanar?

Tot i això, l'autèntic motiu d'aquest post és la setmana passada. Cada any l'escola dedica una setmana del primer semestre a treballar tots junts algun tema previament escollit. Aquest any el tema triat eren les llegendes, la cultura i les tradicions.

La coincidència entre les meves pràctiques i la setmana cultural va ser fantàstica ja que vaig poder veure una setmana diferent, molt original i dinàmica. Al llarg d'aquesta setmana diferents entitats culturals del poble van visitar l'escola i van fer diferents tallers amb els nens.

En el cas concret dels alumnes de 2n A van començar amb un conte il·lustrat sobre els gegants de Sant Cugat i explicats també pels pròpis geganters. A la tarda, les mestres de 1r, 2n i els especialistes organitzaven diferents tallers per on els nens i les nenes, de 1r i 2n barrejats i en petit grup, anaven rotan. Entre els tallers n'hi havia de cuina, de creació de titelles, de dances, etç.

El següent dia, van rebre de nou la visita dels geganters però aquesta vegada va ser per fer-los una explicació sobre que era un gegant i com es feia; la finalitat d'aquesta visita era ensenyar als nens com es feia perquè a l'escola volen construir un gegant. A més, aques dia els vam explicar el conte del ball de la geganta que els va agradar molt i els va acabar d'amenitzar el dia. Per acabar a la tarda vam culminar amb els mateixos tallers, que també continuarien dijous a la tarda, perquè tots els nens poguessin passar per tots els nens per tots els tallers.

Per desgràcia el dimecres va ser vaga, van anar pocs nens a l'escola i els va trencar la dinàmica de la setmana. Tot i això, el dijous va prosseguir la setmana amb les Caramelles que van venir a explicar-los que era exactament això de les Caramelles i, a més, ho van fer a través d'una escenificació amb titelles. A més, el dijous va venir la noia de primer, la meva fillola, va poder veure un dia d'aquesta setmana diferent i ens va poder ajudar no només a les classes sinò que també ens va ajudar en els tallers.

Finalment el divendres vam culminar la setmana amb una excursió a Can Ribas on vam fer una gincama i ens ho vam passar molt bé.

Ja són les 16.30h?

Hola noies!

No he entrat fins avui al blog perquè he tingut problemes tècnics, però tot sol·lucionat.

És inclreible com passa el temps, demà ja comencem la última setmana intensiva.
De moment puc dir que està sent una experiència molt positiva. Estic molt agust a l'escola tal i com us vaig comentar al seminari. A més a més, estic aprenent una nova dinàmica/metodologia de treballar. Aquesta era una de les expectatives amb la tria d'aquesta escola, per tant puc dir que estic molt satisfeta.

Cada dia a les 16.30h comprobo com als nens  i nenes els costa sortir de l'aula, per ells es quedarien alguna hora més... és una sensació fantàstica! Gaudeixen anant a l'escola!

També estic observant que els alumnes tenen molts espais/estones/activitats per expressar el que pensen, senten, opinen...  He pogut veure activitats molt interessants i creatives.

Simplement dir que estic aprenent una nova forma d'estar a l'escola i molt contenta per fer-ho.

Espero que totes estigueu agust i gaudint al màxim.

Fins aviat!

Somriure

Bon dia, senyores!

Durant tota la setmana que ja portem de pràctiques intensives m’he dedicat a observar si les mestres riuen o simplement es dirigeixen a la classe a primera hora del matí amb un somriure.

He observat que hi ha 3 tipus de mestres. Unes que mentre estem esperant al vestíbul que toqui el timbre, per sortir a buscar els nens al pati, s’adrecen a nosaltres molt rialleres i amb bon humor, i que després quan surten a fora a buscar els nens canvien totalment. Estan totalment serioses i amb cares no gaire amables. Els nens d’aquesta fila també estan amb aquesta cara. Deu ser que la seva és una classe malhumorada? Als nens d’aquella classe no els agrada mostrar-se contents de bon matí? Seria un fet massa casual que en tota una classe no hi hagués ni un sol infant amb ganes de riure.

També podem trobar un segon tipus de mestra. La mestra que al vestíbul està mal humorada, que no riu ni es mostra amable o simpàtica amb la resta, i al pati amb els nens continua amb la mateixa tònica. Els nens d’aquella classe, un cop veuen la mestra, també entren dins d’aquest rol de cares serioses i malhumorades.

Finalment trobem les mestres que cada matí somriuen al vestíbul i amb els nens. És perquè no tenen tanta feina com les d’abans? És perquè sempre els hi surt tot molt bé i mai no s’han d’enfadar? Deu ser perquè tenen la classe perfecta? Doncs no! Els nens d’aquestes classes, de bon matí, se’ls veu actius. Quan veuen la mestra entrar al pati sovint la van a buscar per explicar-li mil coses que els hi ha passat. El més important és que aquests nens també riuen i se’ls veu feliços.

La conclusió que n’he tret d’aquesta observació és que sovint dediquem molt temps a tenir-ho tot ben programat, a formular bé un objectiu... però no ens parem a pensar amb aquestes petites coses que poden canviar per complet la dinàmica d’una aula.

Dit això, només em queda desitjar-vos unes molt bones pràctiques (amb un somriure a la boca!)               

Els nens sempre sorprenen!

Hola, noies! Aquesta entrada la vaig escriure el segon dia de pràctiques. Com que fins avui no he pogut entrar al bloc no us l’havia penjat. He pensat que tot i no ser actual era rellevant. Aquí la teniu:

Bon dia, senyores!

Ahir, dilluns, vaig anar a l’Escola PIA a fer pràctiques, ja que avui dimarts marxaven de convivències tot el cicle mitjà al Bergadà. Ahir va ser un dia molt especial per ells i per mi! Ells estaven molt emocionats pel fet de marxar a dormir fora de casa i he de dir que la seva emoció s’encomanava a tots els que els envoltàvem.

Vaig poder veure com s’organitzaven. La meva tutora ja em va dir que els nens estarien més esverats del que és habitual. M’agradaria explicar-vos el moment de dividir-los per habitacions. La Sílvia, la tutora, els va fer un esquema a la pissarra de les habitacions de les quals disposaven. Els va dir que per primer cop els deixaria triar a ells amb qui dormirien. Les nenes s’havien de dividir en 2 habitacions (sis i sis) i els nens en 4 (sis, sis i quatre). La Sílvia i jo pensàvem que seria un moment de caos el fet de distribuir-se ells sols i que fins i tot es podrien generar conflictes. Però ens vam emportar una grata sorpresa! Els nens es van repartir per les habitacions sense fer massa aldarull i de forma que tots estiguessin satisfets de l’habitació que havien seleccionat.

La conclusió que n’he tret com a futura mestra és que no puc preveure allò que passarà a l’aula. Aquesta previsió no pot fer canviar certes activitats/dinàmiques. Primer els has de donar l’oportunitat de fer-ho bé. Si no surt bé després ja es passarà al pla B, però hem d’evitar començar directament per aquest segon pla.

Sensacions - Helena Espinosa

Hola boniques!

M'estreno en el bloc! Espero que tot estigui anant sobre rodes amb els peques! Jo faig aquesta entrada per explicar una miqueta les noves sensacions que estic tenint...us enrecordeu que al principi de les pràctiques deia que la nostra escola era molt tradicional, etc oi? Bé doncs, el fet d'haver estat dies seguits m'ha permès conèixer al personal de l'escola, mestres, i nens més ampliament. Ja no vaig tan tancada, intento anar amb una mentalitat més oberta i comprendre que cadascú té maneres de fer diferents. Fins i tot trobo que l'escola és millor del que em pensava.

Em fa molta il·lusió dir-vos una cosa!! He fet 2 sessions de castellà!! (una perquè m'ho va proposar la mestra i l'altre l'he fet aquest matí perquè la mestra ha faltat i m'han dit si m'encarregava jo i evidentment, he dit que sí súper il·lusionada). Us prometo que m'he sentit súper bé (recordo que estic a 5è), estava totalment "en mi salsa", escribint a la pissarra, explicant els exercisis, resolent dubtes etc, el millor de tot és que he estat sola durant les 2 sessions i "he pogut ser jo". He sentit que els nens m'han entès i no s'han revolucionat durant les sessions, així que avui he arribat a casa molt contenta.

Després dir-vos que...ja tinc la meva Unitat Didàctica pensada i pactada, tractaré tot el tema de l'Antàrtida a través de l'assignatura de català (pot estar molt divertit). La idea és fer tot el tema de les esses sonores/sordes i els pronoms, i més coses a través de l'Antàrtida. Ja us explicaré.

Us deixo ja que em poso a fer feina...que en tenim moooolta!

Petonets!!!

Helena Espinosa.

Nova visió de l'escola :) helena cabré

Hola noies!!!
Com van les pràctiques???
El que us diré ara us sorprendrà, i espero que continui així durant les setmanes següents.
Us he de dir que estic canviant la meva perspectiva cap a l'escola i sobretot cap el meu tutor de pràctiques, el Joan.
Suposo que el fet de tenir més contacte, tenir-lo més a classe, tenir més relació amb ell, ens ha et agafar més confiança l'un de l'altre. I ja no tinc la por del que pensarà o de si sóc una càrrega per  a ell. Em sento acceptada a la classe i per a ell. I això em fa estar més oberta a a l'hora de comentar-li alguna cosa,   demanar, etc.
A més a més, el dilluns vaig tenir l'oportunitat d'estar a la classe de plàstica, i em va encantar. La professora viu les arts, els hi fa fer activitats que em sorprenen, com per exemple la construcció d'una casa amb una caixa de cartró: ells trien una habitació que volen crear i amb grups de quatre o cinc persones la creen amb els materials que volen. Els vaig veure treballar i eren artistes, disfrutaven de la plàstica i creaven coses que jo pensava: com és possible? Com ho ha fet això? I els hi preguntava i en ells hi havia motivació, ganes d'explicar-t'ho i al mateix temps de seguir aprenent.
A part, ahir vaig estar a una reunió de cicle, en aquest cas de cicle superior, i van estar comentant els nivells en que es trobaven els alumnes i les necessitats dels mestres. Hi ha una mestra que té uns set nens a classe que necessiten més ajuda que la d'un mestre, però ara amb les retallades, no tenen tantes ajudes i es notava que en necessitaven. Això em va fer pensar amb els meus ideals: sempre he cregut amb la inclusió, i no hi havia argument per rebatar-m'ho, però ahir vaig entendre que no és tan fàcil com diu: Síiii hem de lluitar per la inclusió. Entenia les dificultats dels mestres i dels propis alumnes, i tot i que continui pensant que les escoles han de ser inclusives, penso que no és tan fàcil.
I van arribar a un acord: les hores lliures dels mestres servirien per ajudar a les altres mestres que necessitecin suport a classe. I jo en aquell moment em vaig quedar de pedra. Vaig veure les ganes d'ajudar-se entre ells, no els importava si tenien menys hores lliures, però una companya seva els hi estava demanant ajuda.
Finalment he vist la unió que hi ha amb les pares i l'escola. És com si fos un pack. Els pares van a l'escola encara que sigui un dissabte a la nit per fer una exposició o fer un mural. Un pare, per exemple, ha fet la nova pàgina web de l'escola de forma gratuïta i molts altres pares l'han ajudat a que això sigui possible. Els pares creuen amb aquesta unió i a mi em sorpèn, ja que veig com lluiten i jo mai havia vist una escola amb tanta unió amb els pares.

Simplement he de dir que estic disfrutant molt de la meva instància de pràctiques i amb ganes de continuar.

La primera setmana

Hola noies,

M’animo a escriure avui perquè vull explicar-vos com va avançant la meva estada a l’escola. Així us puc explicar una mica quines son les coses que m’han impactat més.

El dimecres vam anar a veure una obra de teatre al teatre nacional de Catalunya que us recomano que hi aneu si teniu algun cosí/na o algun nebot  perquè és molt original i divertida.  Es titula: Ras! Us deixo el link: http://www.tnc.cat/es/ras  em va agradar molt com estaven col·locats els seients ja que estaven al escenari perquè els nenes estiguessin atents durant tota l’obra ( hi ha un vídeo a la pàgina web on es pot veure) .

El que em va estranyar més de la sortida va ser l’autocar, no m’imaginava que hi havia tants nens que es maregessin en un trajecte d’una mitja hora. Hi va haver molts nens que van vomitar i vaig poder veure i aprendre com s’havia de reaccionar.

Una altre cosa que m’ha agradat durant aquests dies es poder veure com tracta la psicòloga de l’escola a dos nens de la meva classe que son dislèxics: la Mariona i L’Adrià. Se’ls emporta a vegades junts i a vegades per separat i fan plans individualitzats. Em va agradar perquè treballen molt de manera interactiva , els hi fa exercicis originals on a vegades els  grava la veu perquè després ells mateixos s’escoltin i puguin corregir-se. A més, després d’aquesta sessió la meva tutora la psicòloga i jo vam omplir un qüestionari perquè a l’Adrià li estan fent unes proves per si te TDAH i em va agradar que la mestra i la psicòloga volguessin que em quedes durant al migdia per omplir-ho.  Primer ho vam fer amb llapis i durant la tarda vam tornar a observar detingudament el nen per poder constatar i no equivocar-nos en tot el que havíem respost. Crec que aquesta tasca és molt difícil perquè el formulari era tipo test i la classificació es mesurava amb ( mai, a vegades, sovint, amb freqüència) i penso que no es pot explicar ben bé el que tu veus que li passa al nen. A més, també trobo que per molt que un mestre vegi síntomes de falta d’atenció a un nen mai estarà segur de si realment te un trastorn...

Espero que estigui anant bé l’estada intensiva!

Andrea Sanjuán

Comença l'estada intensiva!

Bona tarda a totes!

Volia compartir amb totes vosaltres el meu primer dia de l'estada intensiva de les pràctiques, i és que ha començat molt bé!
Tenia moltes ganes d'estar altres dies que no fossin els dimarts, perquè em faltaven molts mestres per conèixer i altres rols, activitats i dinàmiques per aprendre!

Respecte aquell "problema" que tenia, com sabeu, en el que em costava una mica acostar-me als nens i nenes, ja el tinc més que solucionat. Avui a les 10 del matí els havien de posar unes vacunes: als nens la vacuna de l'hepatitis i a les nenes la de l'hepatitis i el papiloma. Estaven tots/es molt nerviosos/es i no era per a menys.
Mentre el mestre d'anglès s'ha quedat a classe, jo he acompanyat als alumnes a posar-se la vacuna, això m'ha permès estar uns minuts amb cadascun d'ells i fer-los costat davant els nervis i les inseguretats. També he pogut conversar una mica amb ells mentre esperaven, tranquilitzar-los i acompanyar a algun nen i nena que plorava o s'ha marejat. M'ha agradat molt compartir aquest moment amb tots ells, doncs m'han mostrat que són molt més propers del que em pensava i, a partir d'aqui, en les següents classes han vingut a preguntar-me dubtes, preguntes, etc. Sincerament m'he posat molt contenta, doncs era una tema que em preocupava. La conclusió que n'he extret d'això és que he trobat que a les classes que tenen amb la meva tutora, estan una mica més distants perquè són classes no tan dinàmiques, bastant teòriques i amb molt ús de llibres. Això fa que els infants estiguin molt pendents del text, les activitats individuals i que no tinguin tanta expressió oral a classe. També el que penso que necessitava era acostar-me més personalment a cadascun d'ells per donar-los la confiança necessaria perquè em coneguin i sàpiguen que pel que sigui estic a la seva disposició.

Al migdia alguns han fet ètica i altres religió. La meva tutora m'ha demanat que anés a classe d'ètica perquè són el doble d'alumnes (es junten amb el grup de 6è A) i han vist una pel·lícula que personalment m'agrada molt: "Un paseo para recordar". D'aquesta, la setmana que ve hauran d'extreure els valors, les morals i actituds que es tracten a la pel·lícula i fer un debat a classe.

Per la tarda han fet un examen i m'he encarregat de vigilar-los mentre la tutora aprofitava per fer una reunió amb la mestra d'especial i la psicòloga sobre uns nens de l'aula. Després els he corregit (cosa habitual que faig bastant des del primer dia) però m'agrada, doncs així conec quins son els criteris d'avaluació que té la meva tutora respecte les diferents assignatures i també conec una mica més els alumnes.

Així doncs, començo la meva estada intensiva de pràctiques plena d'energia, alegria i satisfacció en veure que els nens i nenes de 6è B cada cop estan més al meu costat i que dia rere dia em sento una mestra més de l'escola Pins del Vallès.

Desitjo que el vostre primer dia hagi estat tan bo i productiu com el meu!
Fins la pròxima,

Laia Ferrera