Somriure

Bon dia, senyores!

Durant tota la setmana que ja portem de pràctiques intensives m’he dedicat a observar si les mestres riuen o simplement es dirigeixen a la classe a primera hora del matí amb un somriure.

He observat que hi ha 3 tipus de mestres. Unes que mentre estem esperant al vestíbul que toqui el timbre, per sortir a buscar els nens al pati, s’adrecen a nosaltres molt rialleres i amb bon humor, i que després quan surten a fora a buscar els nens canvien totalment. Estan totalment serioses i amb cares no gaire amables. Els nens d’aquesta fila també estan amb aquesta cara. Deu ser que la seva és una classe malhumorada? Als nens d’aquella classe no els agrada mostrar-se contents de bon matí? Seria un fet massa casual que en tota una classe no hi hagués ni un sol infant amb ganes de riure.

També podem trobar un segon tipus de mestra. La mestra que al vestíbul està mal humorada, que no riu ni es mostra amable o simpàtica amb la resta, i al pati amb els nens continua amb la mateixa tònica. Els nens d’aquella classe, un cop veuen la mestra, també entren dins d’aquest rol de cares serioses i malhumorades.

Finalment trobem les mestres que cada matí somriuen al vestíbul i amb els nens. És perquè no tenen tanta feina com les d’abans? És perquè sempre els hi surt tot molt bé i mai no s’han d’enfadar? Deu ser perquè tenen la classe perfecta? Doncs no! Els nens d’aquestes classes, de bon matí, se’ls veu actius. Quan veuen la mestra entrar al pati sovint la van a buscar per explicar-li mil coses que els hi ha passat. El més important és que aquests nens també riuen i se’ls veu feliços.

La conclusió que n’he tret d’aquesta observació és que sovint dediquem molt temps a tenir-ho tot ben programat, a formular bé un objectiu... però no ens parem a pensar amb aquestes petites coses que poden canviar per complet la dinàmica d’una aula.

Dit això, només em queda desitjar-vos unes molt bones pràctiques (amb un somriure a la boca!)